Intervenció arqueològica al Castell de Cabrera
La motivació de l'excavació del Castell de Cabrera ve determinada per la incorporació de l'actuació arqueològica en el marc del projecte quadriennal 2018 –2021 anomenat "L'Esquerda: Punts estratègics sobre el Ter des de la prehistòria fins a l'edat mitjana" aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que té com a investigadora principal a la Dra. Imma Ollich i Castanyer,i com a investigador principal suplent, al Dr. Albert Pratdesaba i Sala.
L'objectiu d'iniciar aquesta actuació és determinar la relació que té l'assentament de l'Esquerda en cada etapa històrica amb el seu territori, no tan sols entorn del riu, sinó també cap a l'àrea del Cabrerès. Sabem que durant l'edat mitjana, els vescomtes de Cabrera, que tenen el seu origen al castell de Cabrera des d'on administraran les seves propietats durant gairebé tot el període medieval, són també els senyors feudals de l'Esquerda (Sant Pere de Roda en aquell moment). La manca d'excavacions arqueològiques prèvies fa que hi hagi un buit en el coneixement d'aquesta fortificació medieval, ja que fins al moment únicament s'hi han dut a terme treballs de prospecció superficial, realitzats per la Dra. Assumpta Serra.
Donant suport al projecte científic, l’Ajuntament de l’Esquirol a través del seu alcalde Àlex Montanyà, ha mostrat el seu màxim interès per tal de potenciar el coneixement, conservació i difusió del patrimoni arquitectònic, històric i cultural del seu municipi, i en especial, el castell. Al llarg d’aquests darrers ultims anys l’Ajuntament de l’Esquirol ha empès rehabilitacions destacades del patrimoni històric al municipi com el Pont del Molí de la Bertrana, el camí de la Foradada, el camí vell de Cabrera, el Pou de Neu a Cantonigròs i, actualment està redactant el projecte per a la rehabilitació integral del Pont medieval del carrer del Pont. Per a la realització de la intervenció arqueològica al Castell de Cabrera i més endavant al Castell de Barrés, l’Ajuntament de l’Esquirol hi destina un import de 10.000 euros.
El Castell de Cabrera disposa de la màxima protecció legal per a elements de caràcter cultural (BCIN)
Així mateix, el castell figura en els inventaris de patrimoni cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tant en l'arqueològic com en l'arquitectònic:
Breu síntesi històrica i antecedents arqueològics
La primera documentació escrita del castell es remunta a l'any 952, on s'esmenta també el primer representant del llinatge dels Cabrera: Gausfred. Els Cabrera van ser una de les principals famílies feudals amb propietats i dominis en una extensa àrea del territori català, des de la Vall d'en Bas, part de la Garrotxa, mig Osona, passant per la zona del Montseny fins a arribar a Blanes. La família Cabrera al llarg dels segles medievals s'anà emparentant amb altres llinatges com els d'Empúries-Peralada, fet que va portar a diversos conflictes de poder amb la casa reial.
El nucli original de la família era el Castell de Cabrera, encimbellat dalt de la serra de Cabrera, des del qual es dominen els territoris anteriorment descrits. El castell original aprofitava la forma morfològica de la serra amb el castell en un extrem i la capella en l'altre. Aquesta darrera és l'única que ha perviscut fins avui dia en forma de santuari.
L'any 1995 es va realitzar una prospecció arqueològica superficial visual per part d'Assumpta Serra. En aquesta intervenció sense excavació arqueològica, va poder observar algunes de les restes que formarien el castell, com per exemple la base d'una possible torre circular, una possible cisterna i algun mur cobert per la vegetació. Tots aquests elements fets amb un aparell de pedra regular de carrerons escairats de pedra calcària i lligats amb morter de calç.
Situació del lloc
El castell es troba a la comarca d'Osona, al terme municipal de l'Esquirol, concretament al cim de l'altiplà que porta el nom de Serra de Cabrera, a l'extrem oposat d'on hi ha l'ermita de la Mare de Déu, al costat del pas de l'Osca. L'accés a Cabrera és llarg i complicat. Des de Sant Julià de Cabrera, cal donar la volta als altiplans i pujar per la cara nord, on els camins són abruptes i el tram final té un fort desnivell.
Projecte d'intervenció
Fase 1: Desbrossat de la zona on s'ubiquen les restes del Castell de Cabrera, on avui dia es poden observar les restes de parets. S'utilitzarà mitjans manuals i si fos possible, mitjans mecànics com desbrossadores.
Fase 2: L'actuació al Castell de Cabrera té previst la realització d'una cala de 2x2m per tal de determinar la potencialitat de les estructures, l'estratigrafia i la cronologia relacionada tant amb les estructures com amb els estrats. Aquesta cala serà ubicada a la zona nord-oest de l'actual torre. Els sediments, a causa de la impossibilitat de la seva evacuació, es miraran de repartir en zones que no afectin en l'àmbit arqueològic, ni en l'àmbit funcional ni visual.
Aquesta fase serà realitzada amb mitjans manuals a causa de la impossibilitat d'accés amb maquinària (i elevat cost del seu trasllat amb mitjans aeris) per l'equip d'arqueòlegs.
Delimitació de la possible cisterna que apareix a la planimetria de l'arquitecte J.M. Pericas4. Si el temps i els condicionants econòmics ho permeten es podria iniciar l'excavació d'aquesta estructura.
Fase 3: Documentació gràfica com podria ser el dibuix arqueològic, la fotografia i fotogrametria. Si les condicions meteorològiques ho permeten a través d'imatges aèries de drone.
Fase 4: Tractament de restes no extretes provisionals. En el cas que no apareguin restes, la cala serà reblerta amb el mateix sediment, separant el nivell original amb una capa de geotèxtil. En el cas de restes muràries noves si així es creu convenient, es consolidaran seguint el procediment que indiqui l'arqueòleg territorial a l'espera d'una actuació definitiva.
Planimetria amb proposta de la zona on s'actuarà
Planta de la ubicació de restes a Cabrera de l'any 1910. (Font: J.M. Pericas. Arxiu Personal Antoni Pladevalli Font).
Metodologia i tècniques d'excavació
La intervenció de l'àrea arqueològica s'efectuarà seguint els principis bàsics del mètode Harris d'excavació en extensió. Aquest mètode, aplicat des de finals de la dècada dels 70.
El mètode Harris consisteix en enregistrar objectivament els elements construïts així com els estrats que s'identifiquen (tant els que es conserven en alçada com els que es descobreixin en el subsòl), realitzant una numeració correlativa d'aquests, sota la terminologia d'"Unitat Estratigràfica" (U.E.) que individualitza els uns dels altres. Cada U.E. es registra en una fitxa a on s'indica: la ubicació dins del jaciment, les seves característiques físiques, la situació dins les plantes i secciones i la posició física respecte a la resta d'unitats estratigràfiques amb les quals es relaciona.
Aquest mètode també inclou la realització de material gràfic, compost bàsicament per plantes i seccions realitzades a partir del dibuix arqueològic i el material fotogràfic, imprescindible per a la constància visual dels treballs realitzats.
-Registre gràfic de camp
A part del registre escrit de les fitxes, cal documentar tot el possible referent a l'excavació. Per això és necessari comptar amb imatges i dibuixos arqueològics complementaris a les fitxes de U.E., elements que ajudaran a aclarir i entendre millor les diferents relacions estratigràfiques esdevingudes al jaciment. Per tal de realitzar les citades imatges i dibuixos s'utilitzaran càmeres fotogràfiques digitals i material de dibuix arqueològic (paper mil·limetrat, paper vegetal, llapis, cintes mètriques...).
Cada unitat estratigràfica es registra en planta i secció. Aquests dibuixos es realitzen a escala seguint els principis del dibuix tècnic. En aquesta excavació s'utilitzaran tres escales.
Els dibuixos, que en un primer moment s'hauran realitzat en paper i llapis, seran digitalitzats posteriorment a PC amb programes de dibuix i retoc d'imatge.
-Registre escrit de camp
El registre de camp es fa partint de la base de les fitxes d'unitat estratigràfica ja existents. Aquest full de doble cara s'omple in situ durant l'excavació. La fitxa ens descriu com és l'estrat, quina és la textura, el color... així com si conté material, sigui antròpic o no. També inclou una part per establir la relació entre els diferents estrats i dibuixar un petit diagrama matrixal al seu costat. Cada estrat s'identifica per un codi numèric de cinc dígits en total, dels quals els dos primers fan referència al sector on s'està excavant. Aquestes fitxes també compten amb una part per esbossar l'estrat o element determinat, amb les seves mesures i situació a l'espai.
-Registre fotogràfic
Les fotografies són sistemàtiques i a cadascuna hi apareix un cartell amb l'orientació respecte al nord i un jaló que permet establir una relació de mesures i escala de l'estrat o element que s'està fotografiant. Cada fotografia es tracta a posteriori amb programes informàtics on s'hi inclou el número d'Unitat Estratigràfica, i si s'escau, es modifiquen els balanços de blancs.
Registre d'inventari i classificació del material arqueològic
Qualsevol excavació arqueològica dóna material (ceràmica, ferros, fauna...), un material que cal classificar i estudiar acuradament, ja que serà un dels elements puntals alhora de l'elaboració d'hipòtesis. Així doncs, un cop l'excavació ha finalitzat, el material passa per diverses fases: la primera és la neteja de les peces. Un cop realitzat aquest pas, s'elabora una classificació i entrada a una graella d'inventari realitzada amb un full de càlcul Excel. Després es procedeix a un siglatge del material amb les dades enregistrades al full de càlcul.
De totes les peces, les que tinguin algun tipus de forma o decoració se separen de la resta. Els materials que no conserven cap mena de forma serviran per a realitzar un estudi quantitatiu i descriptiu de les pastes. Per contra, dels que tinguin alguna forma se'n fa un estudi qualitatiu (dibuix individualitzat, anàlisi arqueomètric, estudi del possible lloc de procedència, comparació amb els materials d'altres jaciments pròxims...).
Temps d'execució i persones
Es proposen com a dates de realització de la intervenció arqueològica els dies compresos entre l'1 i el 21 d'abril de 2019. El treball de control, avaluació, valoració sobre el terreny serà realitzat per dos arqueòlegs directors amb el suport, si cal, d'un o més tècnics arqueòlegs i un equip d'entre 3 i 6 estudiants.
Programa de consolidació i tractament
Un cop realitzada l'excavació, en funció de les restes aparegudes i del seu estat de conservació i interès, les restes seran tractades de la forma que es defineix a continuació:
En el cas que les restes presentin una dificultat per a la seva conservació vista, es proposat el cobriment temporal amb una capa de geotèxtil i les mateixes terres per evitar-ne la degradació i, si s'escau, ser tractades en un futur donant una visió de tot el conjunt excavat.
Per altra banda, si les restes són remarcables, en bon estat de conservació i poden ser visibles, aquestes es consolidaran seguint els criteris de reversibilitat que s'estableix segons normativa. Les estructures de pedra seran consolidades amb morter de calç en el cas que es consideri necessari s'aixecarà una filada de sacrifici separada per mallatex per tal de garantir l'estructura original per sota seu.