En l’últim ple municipal, celebrat abans de tancar el 2020, es va aprovar una moció on el consistori declara “persona non grata” al Rei Felip VI, així com qualsevol representant de la Casa Reial espanyola.

La moció també declara L’Esquirol municipi republicà, entenent que aquesta forma de govern representa la concreció dels principis de llibertat, d’igualtat i de justícia millor que d’altres i insta el conjunt d’administracions públiques de Catalunya perquè procedeixin a retirar qualsevol forma d’homenatge i reconeixement institucional als actuals membres de la Família Reial espanyola.

La moció conclou amb el compromís de posar en coneixement dels acords adoptats el Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Associació de Municipis per la Independència, la Federació de Municipis de Catalunya i la Casa Reial espanyola. També el President Carles Puigdemont, el Vicepresident Oriol Junqueras i la resta de presos i exiliats per la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme.

A continuació us deixem la transcripció íntegra d’aquesta moció:

L’1 d’octubre de 2017, ja fa més de tres anys, el poble de Catalunya va ser convocat pels seus legítims representants polítics en referèndum per decidir de manera lliure, sobirana i democràtica el seu futur com a nació. Amb aquella convocatòria, el Govern i el Parlament de Catalunya no van fer sinó complir amb la voluntat popular majoritària expressada en les eleccions del 27 de setembre de 2015, les quals tingueren un inequívoc caràcter plebiscitari que comprometia les forces polítiques independentistes, en tant que guanyadores dels comicis, perquè culminessin el procés d’autodeterminació del poble català. Aquell 1 d’octubre, els catalans i les catalanes vàrem acudir en massa als col·legis electorals en el que va constituir tota una demostració de civisme democràtic i d’empoderament pacífic de la ciutadania, que va contrastar amb la reacció primitiva i desproporcionada de les autoritats espanyoles. Incapaç, en les setmanes prèvies al referèndum, d’aturar-ne els preparatius, l’Estat espanyol, finalment, va optar per desfermar el seu braç policial contra la ciutadania concentrada als col·legis electorals. Va ser una resposta tan brutal com inútil, que no va poder impedir el desenvolupament de les votacions a la majoria de col·legis i que, en canvi, va mostrar al món, i especialment, a la Unió Europea, la naturalesa repressiva i violenta de l’Estat espanyol amagada darrere la seva façana de democràcia. La repressió, però, no va acabar allà, sinó que tot just acabava de començar (de fet, ja havia començat feia temps), com hem pogut comprovar al llarg d’aquests tres anys.

Dos dies després del referèndum, la nit del 3 d’octubre, el rei espanyol, Felip VI, apareixia davant les càmeres i, abdicant definitivament del seu paper d’àrbitre i moderador de les institucions que li atorga la Constitució de 1978, es va erigir en portaveu d’un nacionalisme espanyol retrògrad i anticatalà. Amb les seves paraules, carregades d’ira i incomprensió, Felip de Borbó no només va legitimar la brutalitat policial del dia del referèndum, sinó que va donar carta blanca a la persecució política i judicial i a la guerra bruta contra Catalunya i el moviment independentista amb el propòsit d’esclafar l’anhel de llibertat que havia manifestat el poble català a les urnes.

Aquell 3 d’octubre, Felip VI va demostrar la seva absoluta incapacitat per assumir la mediació que molts catalans haurien esperat d’ell, com a cap de l’Estat, en el contenciós entre Catalunya i l’Estat espanyol, una incapacitat que ja havia evidenciat el seu pare durant el seu llarg regnat. En efecte, Joan Carles I va ser còmplice, si més no per omissió, de l’atac i el maltractament recurrents dels diferents governs espanyols contra l’autogovern, l’economia, la llengua i el model educatiu de Catalunya, una manera de fer que va culminar amb la vergonyant sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 contra l’Estatut de Catalunya, detonant del procés independentista. Aquesta incapacitat històrica de la monarquia espanyola d’entendre i d’empatitzar amb el poble català i de fer possible el seu encaix dins l’Estat espanyol és, probablement, el màxim exponent del fracàs de la institució restaurada pel franquisme i del règim polític que representa.

Al costat d’aquest fracàs majúscul, consumat al llarg de la darrera dècada, com a institució que ha d’arbitrar i moderar, cal afegir-n’hi un altre de no menys estrepitós que té a veure amb l’altra funció cabdal que pot donar sentit a una monarquia parlamentària i que és l’exemplaritat. També en els darrers anys, s’ha evidenciat que la institució on, suposadament, polítics i ciutadania ens hauríem d’emmirallar per imbuir-nos de valors ètics i de vocació abnegada de servei públic, en realitat compendiava tots els mals i tots els vicis que han fet que el Regne d’Espanya sigui a dia d’avui un dels estats més corruptes, arbitraris i de més baixa qualitat democràtica de la Unió Europea. La gravetat dels fets és tal que, tot i el blindatge i l’opacitat que la Constitució concedeix a la Corona, quelcom ja de per si anòmal en una institució que pretengui ser exemplar, ha resultat impossible impedir que les corrupteles i els negocis bruts sortissin a la llum i hagin acabat portant a judici i a la presó a membres de la família reial i, fins i tot, obligat a exiliar-se l’anterior cap de l’Estat, l’encara emèrit Joan Carles I.

Aquesta falta d’exemplaritat, d’una banda, afegida a la incapacitat esmentada d’entendre els sentiments i els anhels d’una gran majoria de catalans, partidaris del dret d’autodeterminació, de l’altra, fa que la monarquia hagi deixat, definitivament, de tenir lloc a Catalunya i, probablement, també a l’Estat espanyol. La institució que avui representa Felip VI ha perdut, a Catalunya almenys, tot sentit, tota utilitat i tota credibilitat en encarnar tot allò que va contra el sentiment majoritari i l’interès general del país i representar alhora una rèmora per a la construcció de la societat lliure, justa, igualitària i de plenitud democràtica que volem que sigui la Catalunya del segle XXI, una societat que, per definició, només pot ser d’una forma: republicana.

En virtut d’això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:

ACORDS:

Primer.- Declarar «persona non grata» el rei Felip VI, així com qualsevol representant de la Casa Reial espanyola, per haver legitimat, en el seu discurs del 3 d’octubre de 2017, la violència policial contra les persones que, de manera pacífica i cívica, van acudir a votar als col·legis electorals la jornada de l’1 d’Octubre, així com la repressió que, a data d’avui, continua aplicant-se contra les institucions catalanes i els seus representants legítims, molts dels quals continuen empresonats o a l’exili.

Segon.- Declarar L’Esquirol municipi republicà, entenent que aquesta forma de govern representa la concreció dels principis de llibertat, d’igualtat i de justícia millor que d’altres, reconeixent alhora els valors republicans com els que millor s’identifiquen amb el tarannà i el pensament de la majoria d’esquirolencs i esquirolenques, un tarannà que no és d’ara sinó que ve de segles.

Tercer.- Instar el conjunt d’administracions públiques de Catalunya: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat de Catalunya, perquè procedeixin, les que encara no ho hagin fet, a retirar qualsevol forma d’homenatge i reconeixement institucionals als actuals membres de la Família Reial espanyola, especialment als dos darrers titulars de la Corona, els reis Joan Carles I i Felip VI, atès el seu comportament «no exemplar» i especialment lesiu pel que fa a Catalunya. Això inclou, entre d’altres, noms de carrers, places i edificis públics, monuments, plaques commemoratives i medalles d’honor.

Quart.- Posar en coneixement dels acords adoptats el Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Associació de Municipis per la Independència, la Federació de Municipis de Catalunya i la Casa Reial espanyola, així com també el President Carles Puigdemont, el Vicepresident Oriol Junqueras i la resta de presos i exiliats per la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme.

Signat per l’Alcalde Àlex Montanyà i Rifà