Quatre mil anys d'història

La primera notícia d’activitat humana al municipi de Santa Maria de Corcó és localitza al dolmen de Puig Ses Pedres, just al costat del camí ral de Vic a Olot en el tram que uneix l’Esquirol i Cantonigròs, es tracta d’un dels sepulcres més antics del període megalític (2100-1500, a.c). En el mateix sentit es troben restes d’un enterrament d’incineració a la zona de Cantonigròs, aquestes datades a la segona meitat del segle VIII a. c.
Posteriorment la invasió musulmana gairebé no va tenir un impacte directe a la Catalunya vella, però si indirecta en llocs com ara els Pirineus, el Montseny o el Collsacabra, que són considerats llocs de refugi per part dels historiadors. Trobem que és cap al s. IX quan s’assentaren en l’actual municipi de l’Esquirol, terreny sua i apte al conreu, la zona de major poblament fou a la part plana de Sant Martí Sescorts.
Un altre focus on el poblament es consolidà el trobem en el terme del castell de Cabrera (s. X). És en aquest segle que també es formen les esglésies de St. Martí(934) i Corcó (952).
A partir del s. XI el castell de Cabrera, ja presideix tota la contrada i apareixen molts masos passant a un tipus de poblament dispers., al s. XII, i per reforçar, el control sobre els pagesos, es construí el castell de Barrés que fou derruït al s.XIV per ordre del comte de Barcelona a causa d’unes disputes entre ells i els Cabrera.
A finals del s. XII i principis del XIV hi ha una gran augment de la població i molts dels masos actuals daten d’aquesta època, sobretot a la zona de Sant Julià de Cabrera. Aquest desenvolupament es veu truncat per la pesta negra, terratrèmols i la guerra civil del 1462.
Entre el 1327 i el 1355 es coneixen ja les terres i el mas Esquirol, just al costat del camí ral de Vic a Olot, al 1437 aquest mas funciona com a hostal i escrivania, és a partir d’aquí que surt la fesomia de poble de l’Esquirol que es forma al llarg del camí.
Cantoni, per la seva banda, experimenta el mateix procés de formació del poble: al llarg del camí ral. Fou a partir de l’any 1565 i al voltant del mas, després hostal, d’en Toni Gros, un gascó anomenat Antoni Prat.
Entre els segles XVII i el XVIII s’acaben de configurar els pobles i a l’Esquirol coneixem com s’amplia el carrer del pont i es construeix el nou.
Els segles XIX i XX queden marcats per la industrialització del tèxtil.
(Més informació)